El 22 de febrer del 1983 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació dels nuclis de Bonmatí i Sant Julià del municipi d’Amer.
El Decret 70/1983 del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, publicat en el DOGC en data 9 de març, diu:
De 22 de febrer, pel qual s’aprova la segregació dels nuclis de Sant Julià del Llor i Bonmatí del terme municipal d’Amer, per constituir-se municipi independent.
La majoria dels veïns residents en els nuclis de Sant Julià del Llor i Bonmatí que pertanyen al municipi d’Amer, presenten un escrit davant l’Ajuntament sol·licitant la segregació del terme municipal, dels esmentats nuclis, per constituir-se municipi independent, i al·leguen, a aquest efecte, l’autosuficiència per atendre llurs obligacions, amb les indústries ja instal·lades, les que s’han d’instal·lar, les explotacions agrícoles, ramaderes i forestals i els constant creixement de la població dels esmentats nuclis de Sant Julià i Bonmatí i que disposaran dels serveis parroquials i escolars que actualment atenen Bonmatí.
A l’expedient, hi ha informes favorables a la segregació del sector de Bonmatí de la Indústria Tèxtil Armengol, S.A., de l’Associació de Pares d’Alumnes de Bonmatí i del titular de la Parròquia de Bonmatí.
El Ple de l’Ajuntament d’Amer, en sessió celebrada el dia 29 de juliol de 1981, no aprovà la pretesa segregació, ja que no hi havia el quòrum que exigeix l’article 3r del Decret 3/1981, del 16 de gener, perquè l’acord sigui favorable. També figura a l’expedient que en la sessió celebrada el 13 de maig de 1982 s’acordà de remetre uns nous documents en l’estudi dels quals s’observa que prop del 31’70 per 100 del pressupost d’ingressos de la Corporació per al 1982 prové dels nuclis de Bonmatí i Sant Julià del Llor, al mateix temps que s’aprova per unanimitat un informe de l’Alcaldia referent a la implantació d’una nova i important indústria, la qual cosa suposa un esdeveniment de clara transcendència per als nuclis de Bonmatí i Sant Julià del Llor, per l’increment d’ingressos que això ocasionarà i que, per tant, representaria un millor desenvolupament econòmic en el cas d’una possible segregació.
L’expedient es va realitzar subjectant-se als tràmits previstos als articles 12-3r. 15 i 19 de la Llei de Règim Local i als 41,2, 5e, 10, 12, 13, 15, 16 i 20 del Reglament de Població i s’hi aprecia que els nuclis de Sant Julià del Llor i Bonmatí compten amb població, territori i riquesa imposable bastant per sostenir els serveis municipals obligatoris que fixa l’article 102 de la Llei de Règim Local, al mateix temps s’aprecia que el municipi d’Amer no quedarà mancat dels ingressos necessaris per atendre els seus serveis.
Per això tenint en compte les especials circumstàncies que concorren en els barris a què fem referència, és procedent aprovar la seva segregació per tal que es constitueixin un municipi independent.
En virtut d’això, de conformitat amb el dictamen emès per la Comissió permanent del Consejo de Estado, i d’acord amb el que disposen l’article 9.8 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i el Decret 160/1980 de 10 de setembre, a proposta del Consell de Governació, prèvia deliberació del Consell Executiu,
DECRETO:
Article primer – S’aprova la segregació dels nuclis de població de Sant Julià de Llor i Bonmatí, que pertanyen al municipi d’Amer (Girona), per a la seva ulterior constitució en un nou municipi que s’anomenarà “Sant Julià del Llor i Bonmatí” i que tindrà la capitalitat a Bonmatí.
Article segon – El Departament de Governació queda facultat per dictar les disposicions que pogués exigir el compliment d’aquest decret.
Barcelona, 22 de febrer de 1983.
JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya
MACIÀ ALAVEDRA I MONER
Conseller de Governació
Així el 22 de febrer suposa el naixement del municipi i, el mateix dia al capvespre, les campanes de l’església de Sant Julià varen anunciar als veïns la bona nova i cap al tard es va improvisar una celebració.
El diari Los Sitios, el dia 24 de febrer, ho descrivia de la manera següent, fent èmfasi sobretot en les paraules que va pronunciar l’alcalde d’Amer, Josep Puigdemont:
Como avanzábamos en nuestra anterior edición, la Generalitat aprobó ayer el decreto de segregación de Bonmatí y Sant Julià de Llor, de la localidad de Amer, creando el nuevo municipio de Bonmatí-Sant Julià.
El decreto entrará en vigor muy pronto y es una antigua aspiración de los vecinos de estos nuevos municipios. El pasado martes, se celebró un acto popular en el que los vecinos festejaron este acontecimiento.
El alcalde de Amer, Josep Puigdemont, autoridad municipal, hasta ahora, del nuevo municipio, pronunció un discurso a sus antiguos convecinos en el que manifestó, entre otras cosas, lo siguiente:
-Permitidme que lo celebre y permitidme, también, que tenga un poco de tristeza, como me corresponde como hijo de Amer que soy. Con todo este largo proceso de segregación, pocos han entendido el papel que yo, particularmente, jugaba. Como alcalde de Amer y como alcalde de Sant Julià de Llor y Bonmatí tenía la obligación y el deber moral de apoyar algo justo y de derecho para vosotros. Para mí, el derecho a la propia identidad es un derecho sagrado que ha de pasar por encima de cualquier consideración, sea política, circunstancial, de oportunidad o, simplemente, sentimental.
El señor Puigdemont manifestó, más adelante, que se mantuvo firme en sus convicciones en torno a todo este proceso. Pidió a los habitantes de Sant Julià y Bonmatí que guardaran aquella jornada histórica en lo más íntimo de sus corazones y que lo dieran a conocer de generación en generación.
-Amad a vuestro pueblo, con firmeza, sin desfallecer, y que nunca nada os separe. Que hagáis un pueblo grande, próspero y fiel a su destino y a su historia.
De forma enérgica manifestó que, en aquel momento, dejaba de ser el alcalde de sus antiguos convecinos. Como se sabe, de momento, el nuevo municipio será gobernado por una gestora y, en las próximas municipales, tendrá alcalde y concejales, tal como le corresponde.
A continuación pidió perdón por los errores que hubiera podido cometer, en el ejercicio de su mandato, agradeciendo el continuo entusiasmo y la ayuda que siempre han dispensado los representantes del municipio en el Ayuntamiento de Amer.
Los vecinos del nuevo municipio de Sant Julià y Bonmatí celebraron, con asistencia de su antiguo alcalde, el de la villa de Amer, su independencia. Junto al alcalde, Josep Puigdemont, se hallaba presente el Delegat de la Generalitat en Girona, Xavier Soy, quien también dirigió unas palabras a los presentes.
Finalizadas estas palabras del señor Puigdemont empezó una fiesta, en la que participaron la mayor parte de los vecinos, y que estuvo presidida por la alegría que suponía ser, en aquellos mismos momentos, un nuevo municipio.
Una fecha, sin duda, para la historia.
El 12 de març, al menjador del col·legi públic de Bonmatí, va prendre possessió la comissió gestora que a partir d’aquell moment i fins a les eleccions municipals del 8 de maig d’aquell mateix any regiria el nou municipi. La comissió gestora la van formar Josep Vidal, Xavier Piserra, Julià Gifre, Pere Rabionet, Josep Pibernat, Faustí Grabulosa i Rogeli Taberner. Va presidir l’acte el delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Xavier Soy, i Josep Puigdemont, com a batlle d’Amer, que per unanimitat va ser nomenat alcalde perpetu d’honor del nou Ajuntament com a mostra d’agraïment per la seva tasca portada a cap durant el procés de segregació.
El Punt Diari, el dia 13 de març, va publicar una bona descripció de com es va desenvolupar l’acte:
SANT JULIÀ-BONMATÍ (De la nostra Redacció, per Emili Rams). — A les dotze del matí d’ahir dissabte va tenir lloc en una aula del col·legi de Bonmatí la presa de possessió de la comissió gestora que, a partir d’ara, governarà els dos nuclis de població que s’han constituït en un poble, en separar-se del municipi d’Amer.
A l’acte de possessió de la comissió gestora, hi assistí el cap de serveis de Governació de la Generalitat a Girona, Xavier Soy, i el batlle d’Amer, així com els set membres que configuraran el nou ajuntament.
Començà l’acte amb la lectura d’un escrit signat per Jordi Pujol, en el qual es reflectien les diferents vicissituds que havien passat els pobles de Sant Julià Bonmatí i Amer en els tràmits per tal d’aconseguir la segregació.
Aquest escrit fou el primer que s’insertà al llibre d’actes del nou ajuntament.
Tot seguit es passà a constituir la junta electoral per elegir el president de la gestora. La mesa es formà pels membres de la comissió gestora el, més vell i més jove respectivament. Aquests foren, Pere Rabionet que en ser el membre de més edat ocupà la presidència i Faustino Grabulosa, que en ser el més jove exercí les funcions de secretari.
Un a un els set membres de la gestora dipositaren els seus vots dins l’urna. Els resultats donaren com a president Josep Vidal, per sis vots favorables i un en blanc.
Un cop elegit el nou president, aquest es dirigí al batlle d’Amer, Sr. Puigdemont i li manifestà que no es podia obrir-se el llibre d’actes sense reconèixer el respecte que sempre havien tingut a Amer.
Respecte que comparà com el d’un fill al seu pare. El senyor Puigdemont, batlle d’Amer, manifestà que se sentia molt satisfet d’assistir en aquest acte, car la identitat d’un poble és un dret inalienable. Digué també que tot i que probablement durant els traspassos de competències que s’han de fer encara pot sorgir alguna postura de duresa, «aquesta serà per defensar els interessos més legítims, però això no vol dir que no continuï l’amistat i la bona voluntat entre els dos pobles».
Tot seguit el batlle d’Amer lliurà al president de la gestora, Sr. Vidal, un segell de Sant Julià del Llor que estava a l’Ajuntament d’Amer i data del segle disset o divuit, i la vara de comandament. Sobre aquesta vara, el Sr. Puigdemont digué: «No es tracta d’una vara de gran valor material, però sí d’un gran valor sentimental. Amb aquesta vara, molts batlles d’Amer han ballat la sardana de l’alcalde».
Finalment el Sr. Puigdemont es posà a la disposició dels veïns de Sant Julià-Bonmatí, en allò que ell els podia ajudar. Acabà dient: «La bona disposició i amistat permetran que la nostra unió continuï sempre».
Novament tornà a agafar la paraula el Sr. Vidal, el qual manifestà «que tenint Ajuntament i batlle volem retre homenatge públic a qui ha estat el nostre batlle. L’honradesa incondicional d’aquest home fa que el proposem com a primer batlle perpetu de Sant Julià-Bonmatí».
Finalment, per acabar l’acte, prengué la paraula el cap de serveis de Governació de la Generalitat, Sr. Soy, el qual felicità les dues parts per la forma en què s’havia portat a cap la segregació. Destacà la tasca que han portat a cap l’Ajuntament d’Amer i el seu batlle, tot dient que «podeu estar ben segurs de la seva predisposició per portar endavant la segregació».
Xavier Soy acabà dient: «El nou municipi que feu, ben segur que enfortirà la democràcia i Catalunya».
L’endemà de la constitució de la comissió gestora es va celebrar la primera festa de la segregació a l’església de Sant Julià, on es va oficiar una missa acompanyada per la rondalla del poble Quatre Vents, seguida d’un concert de la mateixa rondalla i d’un dinar de germanor, al qual hi varen assistir unes 300 persones, i una ballada de sardanes amenitzada per La Principal de Banyoles. A l’acte hi va assistir el director general d’Administració Local de la Generalitat, Manel Nonó; el delegat de Governació de la Generalitat a Girona, Xavier Soy, i el batlle d’Amer, Josep Puigdemont, acompanyat pel regidor Josep Babot.
En el primer ple celebrat pel nou ajuntament, el 17 de març, entre altres coses es va repartir el cartipàs municipal, que va quedar així: Urbanisme, Xavier Piserra i Julià Gifre; Hisenda, Josep Pibernat i Pere Rabionet; Govern local, Rogeli Taberner i Faustí Grabulosa.
Un cop Sant Julià del Llor i Bonmatí segregats d’Amer, amb la comissió gestora constituïda i el nou ajuntament en marxa, al mes d’abril encara, i amb un to electoralista, el conseller Josep Desoi declarava a Los Sitios:
La segregación no tenía que producirse. Sí, en cambio, la constitución de una entidad local menor que, de hecho, hubiera dado la misma independencia y que hubiera respetado las esencias históricas y los legítimos sentimientos de los amerenses que en una gran mayoría han considerado tal decisión como una dolorosa amputación. Quiero destacar que tal segregación la ha decidido el Consell Executiu de la Generalitat, gobernado por CiU, sins excluir que el Consejo de Estado es Madrid y éste no está gobernado per CiU, que lo ha informado favorablemente. Esto se ha interpretado en Amer, por parte de muchas personas, como un desprecio a la voluntad democrática, ya que más de 1.200 personas habían comparecido en el expediente rechazando la segregación.
El 8 de maig varen tenir lloc les primeres eleccions municipals amb ajuntament propi. Varen sortir elegides, amb 464 vots a favor d’un total de 485 vots sobre un cens de 669 votants (participació del 72,5%), les mateixes persones que havien constituït la comissió gestora i que es presentaven sota una única candidatura amb el nom de “Grup Independent”.
Per la festa major d’aquell any, a finals de maig, tot respirava el "Ja som un municipi", i es va aprofitar per fer un homenatge públic a Josep Vidal, Rogeli Taberner i Xavier Piserra i, al mateix temps, també es va estrenar la sardana Sant Julià-Bonmatí, del mestre Miquel Tudela.
Els dos fets es recullen en el programa de la festa d’aquell any:
I l’Agrupació d’Activitats Culturals i Festives signava en el programa de la festa un escrit que resumia el procés per esdevenir un municipi independent:
JA SOM UN MUNICIPI
Arribem, una vegada més, a les Festes de Primavera del nostre poble.
Malgrat que tinguin algun detall diferent en la confecció del programa, els fons és el mateix. Cal remarcar que l’objectiu principal que les pot fer diferents, serà que dos nuclis de població veïns, tot caminant junts i amb un mateix ideal, celebraran per primera vegada les Festes de Primavera de Sant Julià del Llor i Bonmatí com a municipi independent.
Com podeu veure en aquest programa, estrenem una sardana en recordança del 22 de febrer, la data històrica de la nostra independència; dita sardana porta per nom “Sant Julià i Bonmatí”, del mestre Miquel Tudela.
No parlarem d’aquesta sardana, ja que el president de l’associació ja en fa esment en aquest mateix programa. Però sí que voldríem parlar d’aquest punt tan important en el temps que ens ha tocat viure i és que Sant Julià i Bonmatí ja som un municipi independent.
Si sovint i en diferents facetes de la vida s’ha de buscar un responsable, aquí n’hem de trobar tres: en Josep Vidal, en Xavier Piserra i en Rogeli Taberner, el quals essent representants en el Consistori i fent causa comú amb les associacions dels dos nuclis han fet possible que aquest fet es produís.
Al 26 d’abril de 1980, data en la qual va ser aprovada la decisió de començar el procés de segregació, semblava una idea d’una concepció irrealitzable a causa de les fortes oposicions que venien de fora i pel llarg interval de temps que trigaria a solucionar-se.
Doncs bé, no ha passat tant de temps, perquè veus aquí que ja som independents. Si, JA SOM INDEPENDENTS! i així l’eslògan d’aquelles pancartes que han restat tant de temps a les entrades dels nostres pobles (una de les quals va ser cremada), s’ha fet una realitat. No vol pas dir això que hagi estat un camí de roses, molt al contrari, ja que en el curs de gairebé tres anys han treballat incansablement i a vegades lluitant amb paciència i fent front a les adversitats, que han sigut moltes per poder-ho aconseguir.
De bell començament va haver-hi una forta oposició per part d’un nombrós sector de poble d’Amer, aquest fet va ser contrarestat pels veïns de Sant Julià i Bonmatí, que varen donar unes mostres de solidaritat als nostres representants, que es veien totalment emparats.
Recordem-nos d’aquella recaptació de firmes. Tothom va respondre a la crida! Com s’entusiasmaren aquells homes en comprovar que la gent, tots a una, acudiren a signar. Es llegia a les seves cares que tots els esforços i dificultats que sens dubte s’apropaven es donarien per ben emprats.
Aquesta Agrupació d’Activitats Culturals i Festives ha cregut que tot aquest treball de sacrifici mereix un reconeixement per part de tots, i amb tot el nostre interès hem preparat, en el curs d’aquestes Festes, un homenatge que creiem que tenen ben guanyat i que tots hi devem correspondre.
Com es pot veure en el programa d’actes, aquest homenatge el celebrarem el diumenge a la tarda al camp de futbol en el transcurs de la diada dedicada a la Sardana i que esperem serà molt concorreguda per tal que la festa sigui ben lluïda.
Hem aconseguit el que volíem, SOM UN MUNICIPI, però ara ha arribat el moment de demostrar per què ho hem demanat: perquè tenim una majoria d’edat, perquè tenim una identitat avui reconeguda, i perquè som responsables d’aquest acte, al qual tots hem donat suport i pensant que els nostres descendents reconeixeran que valia la pena.
Acabem aquest escrit aprofitant per dir-vos, Josep, Xavi i Rogeli: Gràcies per la vostra noble tasca. I el diumenge de la festa, tots plegats, Sant Julià del Llor i Bonmatí, en el vostre homenatge us demostrarem el nostre reconeixement.
I també se’n va fer ressò la premsa:
Festa i sardana de la independència a Sant Julià Bonmatí
SANT JULIÀ DEL LLOR—BONMATÍ.- (Del nostre corresponsal Mont del Raval).— Amb una sardana del mestre Miquel Tudela, quedarà en el record el 22 de febrer, dia de la independència del municipi de Sant Julià-Bonmatí. Precisament l’estrena ha coincidit amb les festes que durant aquests dies s’estan celebrant al municipi. Aquestes començaren ahir divendres i es perllongaran fins dilluns dia 23.
En els actes previstos per avui, que començaran a les 1 2 del migdia amb jocs infantils, està previst portar a terme l’estrena de la sardana que porta per nom «Sant Julià-Bonmatí». L’acte tindrà lloc a partir de dos quarts de deu del vespre, després del sopar de germanor. Tot seguit hi haurà ball.
Per demà diumenge està previst el tercer concurs de colles sardanistes de petits dansaires. En el transcurs de la diada es farà un homenatge als regidors Rogeli, Vidal i Piserra per la seva tasca envers el nou municipi de Sant Julià-Bonmatí.
Acabada la festa major, l'endemà mateix es va constituir el nou Ajuntament sortit de les eleccions del dia 8 de maig.
Tot i l'alegria que va comportar, cal reconèixer que tot el procés de la segregació no va ser un procés fàcil, ja que es va haver de fer front a moltes dificultats i oposicions d’una part del consistori i del poble d’Amer. Com tampoc no va ser senzilla la plena formació del nou municipi, però això ja és una altra història.